Hola amics, amigues i persones que volen estar ben informades. Avui en mirar la bústia pròpia de correspondència, quina ha estat la nostra sorpresa en trobar un fulletó a tot color, amb imant pel revers per col·locar-lo a la porta de la nevera. Amb el seu titular "Mollerussa. Calendari de serveis i fires de Mollerussa 2026", que per a la vostra informació reproduïm.
CLICAR A SOBRE PER AMPLIAR I APLICAR +
No sabem de qui ha estat la idea,cal felicitar-los per ser la primera vegada que rebem aquesta informació,molt plausible.Ara bé, és perquè nosaltres els ciutadans ho complim. Pel que fa a les Festes i Fires, és molt interessant saber-ho per endavant, per a si cada família i amistats puguin organitzar les seves agendes amb temps.
Hola
amigos,amigas,gente futbolera,familiares y amistades de Bojan Krkic
Perez (*) (**).Hoy al enterarme de la existencia de este documental,no he podido +
que buscarlo y presentarlo para visionarlo. El documental es del año 2023,del director Oriol Bosch,con una durada de 56 min.,donde se explica detalladamente la trayectoria del delantero catalán Bojan Krkić poniendo sobre el foco todas las dificultades que padeció una de las mayores promesas del FC Barcelona. Bojan Krkic, un joven prodigio que vivió muy pronto la fama repentina, la presión de las expectativas, las situaciones hostiles en el vestuario y una salida traumática del Barça. Además de la trayectoria de esta promesa del FC Barcelona, la película narra las zonas oscuras del fútbol y cómo con la ayuda del psicoanalista Josep Monseny el futbolista superó sus ansiedades. A partir del reencuentro entre ambos se descubren las piezas del puzle que nos da a conocer la vida de este
deportista, y cómo se sobrepuso a la fama sofocante. Tras colgar las botas con 32 años, Bojan Krkic decide contar su historia. Bojan Krkic es un claro exponente de la presión a la que son sometidos los jóvenes talentos del deporte. A través de una conversación con el psicoanalista que le trató cuando debutó con 16 años con el FC Barcelona, el documental explora las dificultades de que se encuentra un talento precoz y sensible en el cruel mundo del fútbol. Personajes que han vivido de cerca su carrera, como Thierry Henry, Andrés Iniesta o Zlatan Ibrahimovic ofrecen su punto de vista sobre Bojan
futbolista y Bojan persona, y reflexionan sobre la presión, la salud mental y la gestión de las expectativas. Un retrato inédito de una promesa que ha convivido, a partes iguales, con el éxito y el fracaso. Creemos que es importante verlo : https://www.ccma.cat/3cat/bojan-mes-enlla-del-somriure/video/6255595/
Hola a tothom. Avui el tema és molt agradable per a mi, on em porten records entranyables del passat. Altres vegades us he explicat que vaig treballar 42 anys a recanvis en Maquinària Agricola Cusiné,després Cusiné S.A. de Mollerussa. Des del lloc de treball vaig conèixer infinitat de persones, que ara passats els anys algunes ens trobem -molt canviades- pel pas d'ells anys. Segur que preguntareu on vaig amb tant de preàmbul. Aquest dia em van deixar el número 163 de la revista "Avenç"(*) de El Palau d'Anglesola i llegint-la vaig trobar un escrit a la pàgina 46, titulat "Tot recordant la meva mare i el meu pare" signat per Joan Roca i Bellet, el fill. Jo de Joan Roca Más me'n recordo quan amb el seu
tractor Fiat, venia a reparar o comprar recanvi per a la seva empacadora Welger (alemanya), crec que era l'Ap-51 D, que lligava amb filferro. El recordo un home molt entranyable, amb molt bon humor, però molt treballador. Amb la seva gorra visera, i sempre desitjant satisfer els seus clients, sobretot a empacar alfals o palla, segons fos el mes de l'any. Del seu fill, qui escriu aquests records, també el conec i no fa gaire temps vam coincidir en una ferreteria de Mollerussa. Allò que no sabia que la seva mare era de Mollerussa i de Cala Colasa, ja que conec algunes persones de la seva família. Per això reprodueixo la pàgina de la revista palauenca, que per poder-la llegirCLICAR A SOBREde la pàgina aplicant +.
Desitgem que hagi agradat aquesta iniciativa, i felicitar a Joan Roca i Bellet, pel escrit sobre els seus pares.
============================== LUIS PASTOR NOS CANTA "CANCIONATA" poema de León Felipe,recordando mis tiempos de estudiante. Para saber + : https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Pastor
Aquest diumenge, 7 d'abril, la Ramona Teixidó i Guillem, filla del Palau d'Anglesola, ha celebrat 100 anys. Per festejar-ho s'ha organitzat una gran festa als jardins de
la residència de ca la Cileta, la seva llar actual. Ha estat
acompanyada dels fills, nets i besnets, dels padrins i treballadores del
centre, del grup de voluntariat de Ca la Cileta i d'amics i regidors del Palau d'Anglesola, Golmés i Mollerussa, els tres municipis on ha residit al llarg d'aquest segle. Ha bufat les espelmes ben eixerida i amb el somriure que la caracteritza. Entre rams de flors i molts petons, la Ramona ha rebut també la placa del Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la medalla dels 100 anys de la Generalitat de Catalunya. Una festa entranyable viscuda per moltes persones que han acompanyat l'homenatjada. To+/És per a nosaltres un honor informar i FELICITAR-LA. (Clicar a sobre)
Amics i amigues. Avui dilluns, 9 de gener de 2023 la primera conferència de l'any nou a càrrec de Carles Porta i Gaset, dins del Cicle se celebrarà a l'Edifi Centre Cultural c/Ferran Puig,15 a partir de les 5 de la tarda. Segur que serà molt interessant sentir a Carles Porta i Gaset, periodista i escriptor, on la conferència versarà sobre "Crims.Llum a la foscor". CARLES PORTA I GASET Va néixer a Vila-sana (Lleida),el 19 de novembre del 1963, és un periodista, productor, director, guionista i escriptor. Com a periodista va fer els primers passos al diari Segre. El 1990 va entrar a TV3 on va treballar a la delegació de Lleida i després, als serveis informatius centrals i al 30 Minuts. Darrerament ha saltat a la fama per l'èxit del programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio.També destaquen els seus llibres publicats. Segur que avui el nostre vilasanenc Carles Porta, amb la seva conferència, serà grat sentir-lo. No faltis !!!
Tomàs,classe turista,de pas... el saber no ocupa lloc.
======================= ADJUNT: Els secrets de "Crims": entrevista a Carles Porta- Més enllà de Crims
Hola amigos y amigas. Ayer pasé toda la mañana en Fondarella,y creo que no será el último de asistir a "La Mostra d'Oficis i Artesania".Donde me recordó tiempos de mi infancia y adolescencia. Es una muestra que todo hijo de vecino,tendría que visitarla,y eso me recuerda los colegios donde se enseña nuestro pasado,sin libros ni
manipulaciones. Ver como un colchonero preparaba la lana para hacer un colchón o almohada,u otra persona su oficio es esquilar ovejas,que es donde sale la lana para los colchones,o aquella otra señora que hilando la lana para despues tejer o hacernos un jersey con dos agujas,como
me hacía mi madre Agustina de pequeño. En otro apartado la Sra.que nos enseña gusanos de seda,comiendo sus hojas de morera,donde se transforman en capullos,que despues pasa a seda,para llegar más tarde a hilos de seda. Todo una maravilla de la naturaleza. El
tonelero,que me recordó al Sr. Benach -en Mollerussa- su antiguo oficio de realizar botas de madera para vino. O aquel escultor de madera que nos enseñó una reprodución del cuadro de Guernica de Picasso. El alfarero,la mujer que realiza jabón artesanal,etc,etc. Que puedo contar más. La elaboración
de los tradicionales cigarros caliqueños. Mujeres del municipio volvieron a elaborar "in situ" las típicas orelletes de Fondarella... Diré que la Mostra fue muy concurrida de visitantes,donde pude saludar a muchos conocidos y amigos,tanto de Fondarella,Mollerussa y de
otras poblaciones colindantes. Fondarella fue una FIESTA !!! Solo añadir,que nos llena de gozo y satisfacción que poblaciones de nuestro entorno y más lejanas, recuerden nuestras tradiciones,tengan ganas de realizarlas y
esfuerzos para celebrarlas. Nosotros si tenemos constancia de ellas -con un tiempo prudencial- las publicitaremos desde nuestro blog,que es el vuestro.
Tomàs,clase turista,de paso... con "XV Mostra d'Oficis i Artesania" de Fondarella.
Hola amics, amigues i ciutadans del Pla d´Urgell. És per a nosaltres un plaer que dos anys després, el proper 29 de maig, els carrers de Fondarella tornaran a retrocedir als orígens de les activitats rurals tradicionals. La Mostra d'Oficis i Artesania de Fondarella és un referent de la memòria històrica del territori, que va néixer amb la voluntat de recuperar les arrels de la societat i la cultura popular. Durant la mostra podreu comprovar com es treballaven alguns dels oficis més representatius de l'entorn rural com el cabassaire, la teixidora, el forjador de ferro, el bufador de vidre, la joiera artesana, l'artesà d'instruments, el canyissaire, el terrissaire, l'espardenyer, l'esclopaire, el toneler, el matalasser o el picapedrer. A la mostra el visitant es trobarà amb la representació d'una trentena d'oficis antics, i al mateix temps podrà gaudir de parades de venda directa de productes de proximitat. Una visita obligada del públic familiar, que podrà gaudir d'una àmplia varietat d'activitats culturals, gastronòmiques i de lleure, així com diferents tallers per treballar la terrissa o la fusta, elaborar penjolls i fomentar el reciclatge. NO hi falteu !!!
Tomàs, classe turista, de pas... Fondarella us espera.
========================== ANNEX. Activitats d´Estiu a Fondarella
(Clicar a sobre per ampliar cartell)
=================== VIDEO (D'edicions passades).Fondarella té un motiu sòlid per difondre la cultura popular, amb aquesta festa que compagina el lleure, la gastronomia i les tradicions.
Hola amigos y amigas. Hoy el tema es hablar de la "X VOLTA SOLIDARIA AL ESTANY D´IVARS I VILA-SANA",que se celebrará el domingo 8 de mayo de 2022,a partir de las 9.30 h.Teniendo el aparcamiento de Vila-sana. Para participar solo es un Donativo de 5 euros,con la entrega de un buff verde como distintivo. En beneficio para la Associació Contra el Càncer (AECC).
* Ven i participa de una experiencia solidaria y interpretativa,rodeado de naturaleza y de grandes personas,practicando deporte (andando,corriendo o pedaleando) por los 6 km del itinerario circular que tiene el Estany de Ivars-Vila-sana. Al terminar habrá un avituallamiento y alguna acción sorpresa !!!
*TODOS LOS BENEFICIOS IRÁN A LA CAUSA SOLIDARIA*
Os esperamos a todos, y podeis venir con vuestra familia y amigos !!!
Tomàs,clase turista,de paso...con la "X VOLTA SOLIDARIA AL ESTANY D´IVARS I VILA-SANA"
Hola amigos y amigas. Ayer visité -a pata- nuestra vecina población que es Fondarella. Cada domingo hacen mercado matinal,desde hace 15 años,que por cierto aún no lo había visto in situ. En Fondarella tengo amistades y conocidos. Solo decir que mi padre Tomás (el Maño),durante muchos años cada mañana cogía su bicicleta para ir a trabajar a la bóbila "Cerámica Fusté",donde en un
tiempo junto al Sr.Pepet -el dueño- iban a una zona de la Serra para explorar lugares donde encontrar arcilla,que era la materia prima para hacer ladrillos,tejas y demás machembrados de obra...en la tejería. El mercado me ha agradado mucho,tanto por la cantidad
y variedad de mercancías que había,como por su ubicación,junto al campo de deportes y el polígono industrial. De gente para comprar ,había... pero el día, aparte del sol que lucía, hacia un airecillo la mar de fresco. He conocido a personas nuevas, y a otras que hacía años. Como un señor de Golmés,que tenía un
taller,y verdaderamente debía hace 20 años o + sin vernos. O la panadera del pueblo,ya jubilada,que me ha reconocido. Es entrañable,que pasen cosas así. Decir que al entrar y salir por calles de Fondarella, las he visto muy limpias y aseadas. Daban gusto deambular por ellas. Otro día no muy lejano, pienso volver a su mercado semanal.
Hola amigos y amigas. Hoy me congratula traer un tema muy interesante. Cuando el año 2019 salió la noticia que"Rosa Romà ha sido reelegida Decana delCol·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya para los próximos tres años",nadie pensaba que esa misma persona en marzo del 2022 és la nova presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,y además de Mollerussa,siendo su familia personas muy arraigadas y conocidas en la población. SU CURRICULUM VITAE Rosa Romà i Monfà(Mollerussa 1980) es licenciada en Publicidad y Relaciones
Públicas por la UAB, Posgrado en Planificación Estratégica de la
Comunicación Empresarial por la Universitat Ramon Llull y Executive MBA por Esade. * Ha trabajado en marketing, comunicación, publicidad, consultoría en agencias y administraciones públicas, especializada en estrategia corporativa, innovación y construcción de marcas. * En el Ajuntament de Barcelona (2011-2015) pilotó las campañas del consistorio y la estrategia digital, así como la gestión de la Marca Barcelona. * En multinacionales publicitarias como DDB y Ogilvy fue responsable de planificación estratégica para clientes como Telefónica, Mattel, Nestlé, Shandy y Cruzcampo (grupo Heineken), Panrico, Samsung, etc. * Así mismo, tiene experiencia como emprendedora social y el mundo start up. Ha participado como conferenciante colaboradora en universidades,
congresos y reuniones de expertos de ámbito nacional e internacional (Barcelona, Oslo, Macao, Londres, etc.) sobre Place Management, marketing, publicidad, i innovación y new media, talento femenino y liderazgo. * Actualmente era la Directora de marketing, comunicación y responsabilidad social corporativa del Vall d’HebrónBarcelona Hospital Campus y profesora de Dirección Creativa y de Ética Profesional en la Universitat Abad Oliba CEU. NOMBRAMIENTO Desde este pasado 15 de marzo, Rosa Romà ya es la nueva presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Los nuevos miembros del Consejo de Gobierno del ente han tomado posesión del cargo este martes en el Parlament. Por ello en "La mañana Catalunya Ràdio"(17/03/2022), le realizaron una entrevista por tal motivo. Que podemos oirle sus palabras y proyectos https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/rosa-roma-cal-analitzar-com-sestan-fent-les-coses-reconnectar-amb-la-ciutadania-i-fer-ho-millor/audio/1129034/
Hola amics, amigues i gent del pla. Segur que per les vegades que ho indico, pensareu que no és creïble, però no menteixo.Va per l'article molt interessant que ens interessa a nosaltres -Mollerussa i el Pla d'Urgell- que passo a explicar-vos. Periòdicament rebo el butlletí de LA MIRA (*) que és un magazín digital que mira de explica històries de
no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem. Aquest dijous 24 de març, en el seu contingut hi va una crònica escrita per Oriol Lleonart Pradell amb el títol "Un oasi pla".On indica amb el titular,"De la revolució de l’aigua a la de la terra. Mollerussa és símbol de ciutat mitjana amb un ADN empresarial autòcton. Partint del no-res i plantant i collint en un camp fèrtil que va de la indústria agroalimentària a la tecnològica, sempre buscant el futur" Començant la crònica, "Fins al 1988, el Pla d’Urgell no existia, almenys com a comarca. Les localitats del fahs Maxkiján, el Mascançà, tal com la zona era anomenada des que els musulmans encunyaren el topònim al segle XI, estaven repartides entre les comarques circumdants: la Noguera, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues. Enmig del que es coneixia com a clot del Dimoni —una plana desèrtica, àrida, esquerpa—, més d’un segle abans, els terrossos van trobar-hi la seva Nèmesi. Fruit de l’esforç i la sang de milers de persones, el Far West va fer obrir els ulls a la resta de Catalunya. Mig mil·lenni (el primer projecte és del segle XIV) després de començar-ne el disseny, el 1862, el Canal d’Urgell (1) va transformar la vida, l’economia i el futur de les Terres de Ponent i, especialment, del Pla d’Urgell i de la seva gran
capital: Mollerussa. Ponent es convertia en el rebost de Catalunya i d’Europa. Però el canvi cromàtic, del terrós esquerdat al verd fèrtil, arribaria a tota la plana de Ponent i els seus fruits volarien i aterrarien a totes les taules. Si Moisès va fer arrecerar les aigües de la mar Roja per supervivència, el camí dels urgellencs va ser l’invers. Del secà al regadiu. D’El raïm de la ira (2) a la indústria de l’esperança. Això destil·len les paraules de Jordi Pujol, mollerussenc, tercera generació de la nissaga que el 1942 va fundar Prefabricats Pujol (3), que dirigeix. "A diferència de les comarques de la vora, el Canal va fixar molta gent al territori i va forjar caràcter. Comarques de secà com les Garrigues, la Segarra o l’Urgell van veure com molta gent marxava a Barcelona, hi feia la seva vida i no tornava. Els pobles van quedar despoblats i envellits. Però, al Pla d’Urgell, i més en concret, a Mollerussa, la gent anava maldant. Va arribar l’aigua, vam començar per la terra campa, després els fruiters i, poc o molt, la gent es podia anar guanyant la vida", relata. Els padrins de Pujol, Miquel Pujol i Mercè Gorné, van engegar l’empresa gràcies a l’aigua. Ell admet que, "sense el Canal, no hauríem existit". L’aigua va ser el fet diferencial. També passa per Balaguer o per Lleida, per on el Segre davalla en direcció a Mequinensa, però,
segons Pujol, "al Pla d’Urgell l’aigua es va saber utilitzar bé". Miquel i Mercè, noguerencs, s’havien traslladat de ben petits a Mollerussa perquè els seus pares estaven treballant en la construcció del Canal, i, precisament, van fer néixer la indústria a partir de la construcció de tubs de formigó per fer arribar l’aigua al reg de les finques. D’aquesta gènesi n’arribarien el mosaic, les biguetes i una empresa familiar que, més enllà d’haver-se estès a tot l’Estat espanyol i al Regne Unit, va emprendre un projecte social que va ser una petita revolució: la Ferrofet Catalana. Amb el pla, es va introduir centenars de dones al món laboral remunerat, en una època, finals dels anys noranta, en què, segons apunta Jordi Pujol, no hi eren per complet. I d’aquelles noces, aquests confits. El 46,8% de la plantilla de Pujol són dones, en un sector, el de la
construcció, en què la mitjana estatal és del 8%. Són els fruits dels anys i de la suor. L’aigua donava sentit a la vida, l’omplia i n’era el motor. De fet, va impulsar el germen industrial a la comarca: la Forestal d’Urgell. Fundada el 1890, la societat produïa paper gràcies als salts d’aigua que tenia en propietat. Va ser una de les grans papereres del país en una època de sobrepoblació d’aquesta indústria. El fet que estigués instal·lada a Mollerussa va permetre que, al seu voltant, nasquessin petites empreses de serveis i tallers mecànics que li oferien serveis. Més enllà de l’ocupació laboral, la Forestal va prosseguir amb el creixement demogràfic que havia empès la transformació al regadiu i la indústria agroalimentària. L’efecte crida va anar generant una cadena tròfica. Emprenedors locals, la majoria descendents de famílies treballadores i pageses amb recursos limitats, van posar en marxa negocis, la majoria dels quals nascuts després de la guerra, que, en molts casos, utilitzaven mà d’obra
És molt interessant aquest estudi històric i econòmic de la nostra zona, on la gent de ponent se sent protagonista i realçada pel progrés realitzat d'una forma callada i reeixida.
Tomàs, classe turista, de pas... amb Mollerussa,el seu teixit industrial i humà.
Hola amigos,amigas y en especial a los amantes de la poesía y las dos versiones de autores y rapsodas.
Hoy el tema es curioso y a la vez agradable tratarlo. Haber si soy capaz.
No sé como ni por qué,que los duendes informáticos han entrado en mi ordenador transformados en la poetisa de Miralcamp (Lleida) Dolors Sans Piró. Población que está a 3 km. de la mía. Ya sé que en otra ocasión fue protagonista en una entrada en el bloc (1),pero desconocía que fuera su pasión desde hace bastantes años.
En mi caso,personalmente no la conozco,si no és que hayamos coincidido en algún acto,sin saberlo.
Hablaré de Dolors por una entrevista que la realizaron hace unos años para Globedia Internacional. Ella dijo,"Mi
nombre verdadero es Dolors Sans Piró, nací y vivo en
Miralcamp (Lleida) de Catalunya (España) y suelo firmar mis trabajos bajo
el seudónimo de Libra *M* - Libra, por mi signo zodiacal y *M*, por mi condición de mujer".
En cuanto a sus estudios fueron en el campo de las
ciencias, nada que ver con el mundo
de las letras. Aunque parezca un contrasentido siempre le atrajeron los
números. Sus
padres José Sans y María Piró se dedicaban ambos al mundo de
los negocios. Su padre además era carpintero ebanista y músico –tocaba
el piano y el violín- y Dolors está casada y tiene dos hermosas hijas.
Es
amante del arte, en especial de la poesía, la pintura,y la música… Su
espíritu se acrecienta al declamar. Para Dolors escribir poemas es algo
realmente mágico y enriquecedor, no solo le da vida a sus poemas, sino
que además recita poemas de otros autores, los cuales son difundidos en
diferentes emisoras culturales.
Sus inicios bienen desde muy pequeña,de la mano de su abuela y recuerda que a
los 5 años, en el mes de María – fiesta religiosa que se celebra aquí
en España en el mes de mayo- recitó, en la Iglesia de Miralcamp, un
poema dedicado a la Virgen.
(2)
Tambien explica que al gustarle recitar quiso probar la idea de
hacer unos videos que publicó en YouTube sin ayudade nadie, hasta que un día, a través de
Internet, conoció a Sergi Muedra, a quien le fascinaba el
mundo de la fotografía y producía videos con sus trabajos. "Entonces -comenta- unimos su afición a mis recitaciones, a la que denominamos "Más que
versos". Al poco tiempo se nos unió al grupo Pere Romá Carulla y nos
sumó sus inquietudes musicales."
Creemos que ya es la hora de ver y deleitarse con un video de Libra *M* recitando su poema titulado "Mientras..."
Tambien deciros que nuestra poetisa Dolors Sans tiene su canal propio de Youtube para poderla seguir :
.jpg)
