Hola amics, amigues i amants del cinema universal, però avui és parlar de la FilmoTeca de Catalunya,(*) on reproduint l'entrevista des de La Vanguardia que li van fer al seu director Pablo La Parra Pérez.(**)
CLICAR A sobre per ampliar, aplicant +
És interessant llegir-lo, a més de visitar la Filmoteca on hi ha departaments molt interessants, des de llibreria amb totes les novetats sobre llibres del cinema, i d'altres ja clàssics per escriptors experts sobre directors de prestigi.A més tenen un calendari mensual amb projeccions de pel·lícules, moltes vegades amb la presència dels seus directors i actors. En el meu cas, l'he visitada diverses vegades, i de viure a Barcelona, segur que gairebé seria setmanalment.
Tomàs,classe turista,de pas... i ¡Visca el Cinema!, i les persones que ho fan possible.
Hola
amics, amigues i amants del cinema. Avui és un plaer -amb
l'autorització de la Filmoteca de Catalunya(1)- poder portar al nostre
blogger la pel·lícula digitalitzada "La filla del mar" d'Antoni Momplet.
La hija del mar és l’adaptació de La filla del mar, l’obra teatral
d’Àngel Guimerà de qui enguany se celebra el centenari de la seva mort.
* Dirigida per Antoni Momplet, que tornava a Barcelona després d’un llarg
exili, i produïda per Ignacio F. Iquino, la pel·lícula explota els
escenaris naturals de la Costa Brava (Cadaqués i Port de la Selva).
Influenciada clarament pel cinema neorealista italià, i especialment
del Rossellini menys urbà, La hija del mar resulta una adaptació molt
lliure, força tèbia i més moral que l’obra original de Guimerà, en què
destaca la interpretació de Mercedes de la Aldea, una actriu catalana de
gran projecció que va morir prematurament en un accident durant el
rodatge de "Lo que nunca muere", de Julio Salvador.
Creiem que és una oportunitat de visionar-la, en recordar amb ella a Angel Guimerà i al director que la va adaptar al celoluide Antoni Momplet l'any 1953.
Tomàs,classe turista,de pas... amb el BON CINEMA.
===============================================
La hija del mar forma part de Visibilitzem el cinema català, el pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics de la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb l'ESCAC.
Hola amics, amigues, amants del cinema i tot el seu món.M'arriba un escrit del nostre amic i director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, titulat "La gran Família" referent a la mort de Ventura Pons (1), que ens va deixar el passat 11 de gener.Pel seu interès, reproduïm.
"Al
funeral de Ventura Pons, dijous passat, es va demanar que l’homenatge
convocat pel Govern que se li tributaria dilluns a la Filmoteca, fos una
festa. I amb aquest esperit, el públic va entrar a la sala Chomón amb
la banda sonora de Be Happy, el darrer film del cineasta, un musical. A
la pantalla hi havia una foto feta per Colita durant el rodatge de La
rossa el bar. Ventura, ara a la mateixa banda que la fotògrafa també
traspassada fa poc, mirava a la platea amb ulls murris. Allà hi havia
una bona part del seu equip i un faristol, al costat de l’escenari
convidava a expressar records i sentiments. Miquel Rey, en nom d'Els
Films de la Rambla, passava llista i, un per un, els convocats
participaven en aquesta festa que, encara que Enric Majó qualifiqués de
"postissa", reflectia una gran família. Roger Coma la va invocar
explícitament i tots els actors que van intervenir
s’hi sentien implicats. Josep Maria Pou, acabat d’aterrar de Bilbao, va recordar trobar-se Ventura
Pons en platees de teatres de Londres o Broadway. Compartien passions i
eren amics/amats, com el títol de la pel·lícula en què el cineasta li va
oferir el primer paper protagonista. A Pou li deia “Lord Pou”, però amb
Amparo Moreno van fer nou pel·lícules plegats i Joan Pera va teixir els
fils que portaven des dels seus orígens comuns al teatre al
protagonisme de Forasters, passant per vincles familiars. Mingo Ràfols
el va definir com un
esperit lliure, Núria Hosta era La rossa del bar de
la pel·lícula de la foto i Mercè Pons hauria pogut interpretar la seva mare en un projecte que no es va rodar. Va haver-hi records procedents de Moscou (Maria Molins), de Cadaqués (Anna Azcona), del
teatre (Carme Sansa) i tres petons republicans de Karme Malaga. També es
van sentir les veus enregistrades de Vicky Peña i de Mario Gas o, des
de Madrid, de Cayetana Guillén Cuervo i Santi Millán. No hi havia temps per a més. Els actors sempre acaparen el protagonisme, però els tècnics van pujar a fer-se una foto sota la foto del Ventura. Hi havia
més gent a l’escenari que a la platea. I molts amics que també haurien
volgut dir la seva. Per aquest motiu, la consellera Natàlia Garriga va
oferir la bústia de la Filmoteca per acollir nous testimonis quefarem públics al web.
Ventura Pons vivia dins el cinema i la Filmoteca era l’hàbitat natural per
fer-li aquest homenatge. A la carta blanca que li havíem ofert va triar
l'Annie Hall de Woody Allen, el melodrama viscontinià Rocco e i suoi
fratelli, el musical britànic Topsy Turvy, la confrontació familiar de
Crits i murmuris, la lluita de classes en clau homosexual de La llei del
més fort o la paròdia de La vida de Brian. Hi ha molt de Ventura dins
d’aquests films, però, al seu homenatge, no podia faltar la seva pròpia
veu a través de la projecció d’Actrius. Era la mateixa pel·lícula que es
va projectar en l’homenatge pòstum a Rosa Maria Sardà perquè
l’adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet, és una declaració
d’amor al teatre, a les actrius, a les màscares i a la vida que s’hi
amaga darrere. Ventura Pons en estat pur." Per seguir l'acte que es va celebrar, va al Youtube facilitat per la Filmoteca de Catalunya.
Creiem que la seva persona, a més de la seva trajectòria cinematogràfica, s'ho mereix.
Hola amigos,amigas,amantes del cine y de su historia. Se ve que cuando toco un tema,no salgo de él. Aunque hacía unos días que lo tenía pensado,resulta que a Juan Mariné (1) el gran cineasta y especialista de fotografía en el cinema,a sus 104 años le han concedido el Premio Goya 2024. (*) Ya otras veces os hable del padre de mi tío Joan Castañer (2), hombre de la pintura y también del cinema,que por sus ideologías vivió en París muchos años,hasta su fallecimiento en Francia,trabajaron juntos en la Generalitat Republicana durante la guerra civil y que deseamos mostrar en un reportaje de la tele beteve(3)con la participación de la Filmoteca de Catalunya (4) (5)con su director al frente, y amigo nuestro Esteve Riambau ,este es el testimonio : https://beteve.cat/va-passar-aqui/laya-films-cine-generalitat-republicana/
JUAN MARINÉ El año 2018, Instituto Cervantes (6) organizó la mesa redonda "Memoria, historia y
filmoteca", con motivo de la exposición "Memoria de Luz. Historia del
cine español en la Filmoteca valenciana". Esta actividad contó con la
presencia del director de fotografía Juan Mariné; Joan Álvarez Valencia,
director de la Academia de Cine; y Juan Manuel Bonet, director del
Cervantes. Mariné, referente del cine español por sus innovaciones
técnicas y patentes para mejorar el rodaje y la edición, dio su visión
apoyado en su larga carrera cinematográfica. A partir de los años 80 se
dedicó a restaurar películas antiguas del archivo de la Filmoteca
Nacional con un invento propio.
Solo deciros,que muchas personas pasarán del tema,pero creo que a la mayoría agradará.
Tomàs,clase turista,de paso... que sería de nosotros,sin el CINEMA.
RECORDAR QUE AVUI A MOLLERUSSA: Al Centre Cultural, l'Associació "Aules d'Extensió Universitària Guiu-Clara"a les 5 de la tarda, la cuarta conferència a carrèc de Assumpta Montellà Carlos
Hola amigos,amigas y "locos" por el cinema. Hemos recibido como cada mes la Programació Desembre 2021 de la Filmoteca de Catalunya.(1) Su web tiene unos desplegables muy interesantes de escrudiñar. Esta vez vamos a "La Biblioteca del Cinema" donde nos indican,"Buscar un artículo concreto de una revista, investigar un fondo concreto, visionar un DVD de algún filme clásico...La Biblioteca del Cine de la Filmoteca de Cataluña pone a disposición de todos los públicos un conjunto único de recursos –documentos, archivos, vídeos, DVDs...– sobre el cine mundial y catalán, desde sus orígenes y hasta la actualidad ". Consulta el catálogo de la Col·lecció Documentalhttps://milleniumbeg.cultura.gencat.cat/ Accede a nuestro Repositori Digital https://repositori.filmoteca.cat/ Ya en (RD) elija una comunidad para explorar sus
colecciones: Archivo de prensa Archivo gráfico Biblioteca digital Cineastas en la Filmoteca Fondos Personales Museo Música Publicaciones Filmoteca Revistas Temas : Centenario Berlanga Novedades
Si que os puedo decir que estar informados de lo que realiza la Filmoteca de Catalunya en cada momento es esencial y visitarla personalmente si se puede,donde vereís la importancia para los aficionados al cine y estudioso del séptimo Arte. En mi caso he estado varias veces. Una vez fue en una conferencia que dió el director de cine Costa- Gavras,que por cierto fue muy interesante su charla y todo lo que nos contó.
En otra ocasión fuí invitado a la presentación del libro"Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil"del que es autor Esteve Riambau y tambien director de la Filmoteca de Catalunya,donde en su contenido hay unos pasajes de mi tío abuelo Joan Castanyer que tuvo su protagonismoen Laya Films, la productora del Comisariado de Propaganda de la Generalitat republicana, que produjo noticiarios (como España al día) y documentales durante los años 1937 y 1938. El texto describe las carteleras de Barcelona, los conflictos tras los estudios de rodaje o las películas que se hicieron, a la vez que reivindica personalidades tan fascinantes como Joan Castanyer (colaborador estrecho de Jean Renoir y amigo de Picasso). Desearos que disfruteis con sus contenidos y material desponible de esta mágia que es el CINE.
Tomàs,clase turista,de paso... con la Filmoteca de Catalunya.
============================== DISCOSDEDICADOS. De la película "Plácido" de Luis Gª Berlanga(1961),el "Fox-trot" de Miguel Asins Arbó (1916-1996). Disfrutarlo.
Hola amicsiamigues. Avuiel tema seràla fotògrafaColitai la seva relacióambelcinema.Téla gentilesa, el nostreamicEsteveRiambau, directorde la Filmoteca deCatalunya,d'enviar-nosunsescrits relacionatsamb el càrreciel SetèArt,des de el seu blog,titulat "Les favorites de Colita" . Comença dient-nos, "Colita fa fotos i li agrada el cinema. Com a espectadora i com a
professional que ha fet la foto fixa d’una vintena de produccions
catalanes. Per aquest motiu li hem ofert una carta blanca,
perquè triï i proposi una desena de pel·lícules per programar a la
Filmoteca. No ens vam equivocar. A la primera llista de preferències hi havia gairebé un centenar de films, grans films." Per afegir,"Només un estava clar des del principi: The Night of the Hunter (La nit del caçador).
L’únic film dirigit per l’actor Charles Laughton és un conte gòtic amb
un llop (Robert Mitchum), una caputxeta (dos nens que amaguen el botí
robat pel seu pare) i una iaia encarnada per Lillian Gish, l’heroïna
dels grans melodrames de Griffith. Colita admira la fotografia de
Stanley Cortez –el també responsable de The Magnificent Ambersons– i els decorats expressionistes cada cop que la veu, com a
mínim un cop a l’any. Ara l’ha tornada a veure a la Filmoteca en una sessió a la qual també
van assistir-hi els editors Elisenda Nadal (Fotogramas) i Jordi
Herralde (Anagrama), el dibuixant de còmics Nazario i d’altres amics.
Allà va destapar d’altres cartes de la seva tria: dos altres títols amb
rerefons ombrívol –Alien i Les yeux sans visage– i altres dos que apunten d’altres horitzons. The African Queen
per la història d’amor entre el borratxo Humphrey Bogart i la dinàmica
Katharine Hepburn, tot i que te recances amb John Huston perquè matava
elefants. I Le dernier métro
perquè François Truffaut és –amb Louis Malle- l’únic director de la
Nouvelle Vague que li interessa i també perquè mostra París durant
l’ocupació alemanya des del rerefons del món del teatre." On Esteve Riambau prossegueix, "Ella coneix el del cinema, perquè hi ha treballat al costat de
directors que considera en molts casos amics i perquè va aprendre molt
de directors de fotografia com Luis Cuadrado o Fernando Arribas. Set mil fotografies seves de rodatges formen part del fons de la Filmoteca i es poden veure al nostre Repositori digital. Una dotzena s’exposen aquest mes al vestíbul i cinc pel·lícules es veuran a les sales del Raval amb Jaime Camino, Vicente Aranda i Gonzalo Suárez com a directors en l’òrbita de l’Escola de Barcelona i Rojo sangre
del jove Christian Molina com una raresa que Colita espera que algun
dia es reivindiqui com a títol de culte. Va ser un dels darrers films
protagonitzats per Paul Naschy amb una reflexió explícita sobre els grans mites del terror." On acaba dient-nos,"
Elisenda Nadal,Jordi Herralde,Colita,Nazario i Esteve Riambau
A Colita se la coneix per les seves fotografies, mostrades en desenes
de llibres i exposicions, com a periodista gràfica en diverses revistes
i diàries i fins i tot com a directora d’una col·lecció de novel·la
negra, una de les seves grans passions. Carmen Amaya, la Nova Cançó o la
Gauche Divine figuren entre els seus temes preferits però el cinema
sempre te alguna cosa a dir hi. A la gran bailaora flamenca la va
conèixer al rodatge de Los Tarantos i l’Escola de Barcelona se
la mira amb una certa ironia no exempta de nostàlgia. Molts anys
després, segueix veient cinema. Tot tipus de cinema, però amb clares
preferències. Algunes d’elles són les que hem volgut compartir a la Filmoteca."
Esteve Riambau
Creiem queés unabonacrònicade fotografiai cinema, on E.Riambau l'expressa com ell molt bé sap.
Tomàs, classe turista, de pas ... sempre amb el cinema i la fotografia.
Seqüènciade la pel·lícula The Night of the Hunter (La nit del caçador).
L’únic film dirigit per l’actor Charles Laughton és un conte gòtic amb
un llop (Robert Mitchum), una caputxeta (dos nens que amaguen el botí
robat pel seu pare) i una iaia encarnada per Lillian Gish, l’heroïna
dels grans melodrames de Griffith.
Si diré que de esta película tengo un poster colgado en mi habitación,ya que siempre tanto este film como Charles
Chaplin han sido mis favoritos. Ahora quese ha conmemorado el125aniversariode la primeraproyecciónpública,en París, delinventodel cinematógrafo,víahermanosLumière, llega a89cinesde toda Españaesta películaquecelebra100 añosde vida.No es otra que esta "Elchico",de CharlesChaplin.Han idoal Centro deConservación yRestauración de laFilmotecade Catalunya,para hablarde cinecentenarioy supreservación. Creemos que valía la pena indicarlo.
Tomàs,clase turista,de paso... con la Historia del Cine,y su conservación.
