FILMOTECA DE CATALUNYA : Homenatge pòstum al director Ventura Pons

Hola amics, amigues, amants del cinema i tot el seu món. M'arriba un escrit del nostre amic i director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, titulat "La gran Família" referent a la mort de Ventura Pons (1), que ens va deixar el passat 11 de gener. Pel seu interès, reproduïm.

"Al funeral de Ventura Pons, dijous passat, es va demanar que l’homenatge convocat pel Govern que se li tributaria dilluns a la Filmoteca, fos una festa. I amb aquest esperit, el públic va entrar a la sala Chomón amb la banda sonora de Be Happy, el darrer film del cineasta, un musical.
A la pantalla hi havia una foto feta per Colita durant el rodatge de La rossa el bar. Ventura, ara a la mateixa banda que la fotògrafa també traspassada fa poc, mirava a la platea amb ulls murris. Allà hi havia una bona part del seu equip i un faristol, al costat de l’escenari convidava a expressar records i sentiments.
Miquel Rey, en nom d'Els Films de la Rambla, passava llista i, un per un, els convocats participaven en aquesta festa que, encara que Enric Majó qualifiqués de "postissa", reflectia una gran família. Roger Coma la va invocar explícitament i tots els actors que van intervenir

s’hi sentien implicats.
Josep Maria Pou, acabat d’aterrar de Bilbao, va recordar trobar-se Ventura Pons en platees de teatres de Londres o Broadway. Compartien passions i eren amics/amats, com el títol de la pel·lícula en què el cineasta li va oferir el primer paper protagonista. A Pou li deia “Lord Pou”, però amb Amparo Moreno van fer nou pel·lícules plegats i Joan Pera va teixir els fils que portaven des dels seus orígens comuns al teatre al protagonisme de Forasters, passant per vincles familiars. Mingo Ràfols el va definir com un

esperit lliure, Núria Hosta era La rossa del bar de la pel·lícula de la foto i Mercè Pons hauria pogut interpretar
la seva mare en un projecte que no es va rodar.
Va haver-hi records procedents de Moscou (Maria Molins), de Cadaqués (Anna Azcona), del teatre (Carme Sansa) i tres petons republicans de Karme Malaga. També es van sentir les veus enregistrades de Vicky Peña i de Mario Gas o, des de Madrid, de Cayetana Guillén Cuervo i Santi
Millán. No hi havia temps per a més.
Els actors sempre acaparen el protagonisme, però els tècnics van pujar a fer-se una foto sota la foto del Ventura. Hi havia més gent a l’escenari que a la platea. I molts amics que també haurien volgut dir la seva. Per aquest motiu, la consellera Natàlia Garriga va oferir la bústia de la Filmoteca per acollir nous testimonis quefarem públics al web.

Ventura Pons vivia dins el cinema i la Filmoteca era l’hàbitat natural per fer-li aquest homenatge. A la carta blanca que li havíem ofert va triar l'Annie Hall de Woody Allen, el melodrama viscontinià Rocco e i suoi fratelli, el musical britànic Topsy Turvy, la confrontació familiar de Crits i murmuris, la lluita de classes en clau homosexual de La llei del més fort o la paròdia de La vida de Brian. Hi ha molt de Ventura dins d’aquests films, però, al seu homenatge, no podia faltar la seva pròpia veu a través de la projecció d’Actrius. Era la mateixa pel·lícula que es va projectar en l’homenatge pòstum a Rosa Maria Sardà perquè l’adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet, és una declaració d’amor al teatre, a les actrius, a les màscares i a la vida que s’hi amaga darrere. Ventura
Pons en estat pur."
Per seguir l'acte que es va celebrar, va al Youtube facilitat per la Filmoteca de Catalunya.

Creiem que la seva persona, a més de la seva trajectòria cinematogràfica, s'ho mereix.  

Tomàs,classe turista,de pas... 

 amb els nostres cineastes.(1)https://es.wikipedia.org/wiki/Ventura_Pons ANNEXOS : https://www.elnacional.cat/es/cultura/5-peliculas-resumen-cine-ventura-pons_1143511_102.html /// https://www.filmaffinity.com/es/film790647.html

=========================

SECUENCIA DE LA PELÍCULA "OCAÑA, RETRATO INTERMITENTE", (1978) ESPAÑA 🇪🇸, DIRECCIÓN: VENTURA PONS.