Acabar la Lliga, per dir-ho d'alguna manera. No és pel futbol, pobres incauts com jo, és per les cadenes (de televisió), les apostes i tot el que arrossega la "pilota".
Aquesta pilota s'ha anat inflant a poc a poc, fins amb el consentiment dels mandamás, que ja està a punt d'explotar. Espanya no és el país més potent d'euros. S'està comprovant en cada moment amb el "cotó-pandèmia", que no hi ha un real d'euro, però el futbol que no falti a la saleta.
Pobre Messi, que serà d'ell. Que parlen de l'argentí, en tots els telediaris i teledirigits, a la ràdio, la premsa i a la "hidràulica" que dic jo.
Més que de la pandèmia, que ja és dir.
Si es parlés tant de la Coca-Cola, com es parla de futbol darrerament, fins i tot dutxar-nos amb ella.
Me refereixo amb el refresc, és clar.
Per completar aquesta entrada us adjunto l'enllaç de l'escrit de l'historiador Salvador Giné que és interessant de llegir, amb el seu permís i del rotatiu "Segre".https://www.segre.com/es/noticias/opinion/col_laboracio/2020/06/30/el_negoci_del_futbol_109599_1126.html
Només ens queda la rebequeria, però això ja és molt.Ya sé que no és l'opinió de tots, però hi ha el contrast de parers.
Tomàs,classe turista,de pas...
amb el futbol.
------------------------------Discos dedicats. Aquesta vegada no podia faltar Joan Manuel Serrat -el de la Laboral de Tarragona- amb la seva famosa "Temps era temps", molt apropiada per a tots nosaltres, els granadets.