Hola
a tots, i en especial als amants del cinema. Avui com a català que sóc,
i encara que som a Setmana Santa, volem portar-vos la pel·lícula "PARENOSTRE", que precisament no és de religió. No l'he vist, però la vull veure aviat.
LA PEL·LÍCULA
"Parenostre," és d'aquest any 2025, del director Manuel
Huerga, amb guió de Toni Soler (*).
Repartiment : Jordi Pujol, Josep Maria Pou (**); Marta Ferrusola, Carme Sansa; Jordi Pujol Ferrussola, Pere Arquillué ; Oriol Pujol, Eduardo Lloveras ; Artur Mas, David Selvas ; Victòria Álvarez, Sílvia Abril ; Mossèn Ballarín, Lluís Soler (**) ; Juan Carlos I, Alberto San Juan ; i José Manuel Villarejo, Antonio Dechent.
ARGUMENT
El
llegat polític de Jordi Pujol va quedar en entredit arran de la
confessió sobre el seu delicte fiscal. Una llarga trajectòria com a
activista, com a President i com a patriarca d’una família que va
concentrar poder i influència durant dècades. "Parenostre" és
una història de pecats i penitències, de pares i fills, de poder i abús
de poder, a l'ombra d'una de les figures més importants de la
història contemporània de Catalunya.
Crítiques :
*
"És cinema polític amb evident interès en el fons que, no obstant,
queda massa traït per les seves formes. (...) pot ser una pel·lícula
interessant de veure i d'analitzar, però de cap manera és una bona
pel·lícula." Javier Ocaña: Diari El País.
*
"El més interessant i digne d'acord de 'Parenostre' és la singular
posada en escena (...) Hi ha gosadia al guió i la direcció per
'interpretar' successos i moments clau en 'el conflicte' (...)
Puntuació: ★★★ (sobre 5)" Oti Rodríguez Marchante: Diari ABC .
*
"És una pel·lícula de dubtosa utilitat. (...) L'actuació de Pou és
intel·ligent (...) Lluny de la creativitat de 'Gaudí' o 'Antàrtida',
Huerga executa un treball eficaç i professional (...) Puntuació: ★★
(sobre 5)" Jordi Batlle Caminal: Diari
La Vanguardia.
TRÁILER OFICIAL
Només
ens queda afegir,que cadascú en tregui les conclusions,sobre la
pel·lícula i allà que sàpiga sobre el
cas real de la història.
Tomàs,classe turista,de pas...
amb el CINEMA.
============================
NOTES. https://es.wikipedia.org/wiki/Parenostre | https://www.elblogdecineespanol.com/?p=78685 || https://www.josemariapou.com/trajectoria/371/parenostre
=======================
TONI SOLER (*) ALS MATINS DE TV3
La pel·lícula "Parenostre", dirigida per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, arriba a les sales de cinema. El film reconstrueix els moments previs a la decisió de Jordi Pujol de confessar públicament que la seva família tenia diners a l'estranger, una confessió que va sacsejar Catalunya el juliol de 2014.
https://boixplanes.wordpress.com/wp-content/uploads/2021/11/20211128-diari-de-tarragona-65-aniverario-de-la-laboral-web.pdf
.......................................
🤝
ResponEliminaTo+/Gràcies maco.
EliminaEsteve Riambau,amigo nuestro y gran especialista y estudioso del cinema,en facebook nos hace un planteamiento de la película que nos agrada mucho.To+/Ya perdonarás mi atrevimiento Esteve.
ResponEliminaDice así,
"Parenostre" va molt més enllà de la crònica política derivada de la corrupció econòmica de la família de Jordi Pujol. No és l'estil de Costa-Gavras ni tan sols Marco Bellocchio. Qui vulgui descobrir nous elements del cas o entrar en detalls, que explori la hemeroteca o miri "La Sagrada Familia", la sèrie realitzada per David Trueba a la qual, tanmateix, li manquen testimonis essencials que es van negar a intervenir. El film de Manuel Huerga parteix dels mateixos fets però agafa altres derivades. Les pròpies d'un film de ficció que juga habilment amb els temps històrics i barreja dramàticament el poder, l ambició, el messianisme i la familia. Darrera hi ha molt Shakespeare (Macbeth, Lear i sobre tot Juli Cèsar) i, en conseqüència, també d'"El Padrino". Els personatges no són històricament tan rellevants, però com a símbols funcionen. D aquí l encert de no buscar les similituds físiques dels actors i el reconeixement del seu esforç per ficar-se dins els personatges. Al minut dos, Pou no és Pujol però fa de Pujol, al igual que Sansa amb la Ferrussola i Selvas amb Mas. L'altra gran troballa són els efectes visuals, obra de Mariona Omedes, que donen a la pel.licula l aire irreal que l allunya definittivament del realisme encarcarat en el que tantes vegades havia caigut el cinema català. No hi ha cap element de la biografia de Pujol que no estigui incorporat al guió de Toni Soler, però no com a crònica, sinó al servei de l ascensió i caiguda d un líder messiànic traït per la seva pròpia famiglia. Amb g. "Parenostre" no és "Polònia" i està més aprop d'"Ubu president" que d'un Telenoticies. Si fos així, caldrà esperar al judici del proper novembre"