TESTIMONIS DE QUEDA'T A CASA : Avui,Núria López Viles,Mestra de Escola

Nuria López Viles

Hola amics i amigues. Avui dia de Pasqua estem en el quart lliurament de "TESTIMONIS DE QUEDA'TA CASA", amb una persona que conec des que va néixer, ni més ni menys que la meva filla Núria López Viles, mestra de professió, que fa uns anys que viu a prop de Barcelona, i que ens veiem de tant en tant, però que ara amb el "maleït" virus ho haurem de deixar per a més endavant.
Explicant-li la tasca que porto entre mans, li pregunto:
-   Nuria,com són els vostres dies de confinament?
-   Per ara ja han passat 31 dies de confinament i ho portem bé. Preocupats per com va evolucionant, però bé perquè tota la família està bé.
-   A quin dediques totes les hores per davant de el dia? 
-   Doncs des d’un bon inici vam establir un horari a casa per crear una rutina. Als matins els dedico a fer una mica d’exercici (ja que ho he de fer per una lesió a la cama) i a fer diferents activitats d’aprenentatge amb la meva filla, i a la tarda realitzem diferents tallers de manualitats,cuina, jocs de taula, contacontes… cada dia és diferent! El món imaginari dels nens dóna moltes possibilitats d’idees per cada dia! I no pot faltar a les 20:00 el reunir amb tots els veïns del voltant per aplaudir i preguntar-nos a la distància com estem, així com les trucades diàries i videotrucades a la família i a les amistats.
-   Com és el lloc on vius?
-   És un lloc molt tranquil, un poblet al voltant de

Des del nostre balcó, la muntanya ...

Barcelona però on cada matí escoltem un ramat d’ovelles i el gall com ens desitja el bon dia. I més ara, que han desaparegut els sorolls de fons dels vehicles, fa que encara es pugui apreciar més els sons de la naturalesa.
 -   Què és el que més enyores fer en aquests dies i el que menys?
-   El que més trobo a faltar és sortir a passejar i poder parlar cara a cara amb les amistats i família, ja que la

.... i també la mar.

videotrucada cobreix la necessitat però en una part !
- Creus que hi haurà un "abans" i un "després" d'aquest confinament? 
-   Jo crec que si, i hauria de ser així, tot aquest temps ens ajuda a valorar com a societat i ésser humà el nostre  lloc en aquesta vida i el que és més important i el que hem d’eliminar de la vida que portàvem o intentar canviar-ho al màxim.
-   Què serà el primer que faràs quan acabi el confinament? 
-   Doncs amb la família hem fet un cartell on cadascú posem les primeres coses que volem fer quan tot acabi, és una activitat molt divertida i també molt sorprenent de les persones amb qui vius cada dia!     En el meu cas, el primer que tinc és fer una dinar amb tota la família junta i anar a una de les meves llibreries preferides a passar una bona estona entre grans lectures.
-   Ja per acabar, com a mestra, ¿Que els diries als nens
i als seus pares? 
-   Què el que està passant, ja és un gran aprenentatge en si! I tot aquest temps no s’està perdent, sinó que s’està enfocant a altres aprenentatges nous i aprenentatges aparcats que la vida que portàvem no ens deixaven fer.
Estar junts en família, la convivència, en coneixer-nos bé, marcar reptes cada dia, valorar la nostra vida, valorar l’entorn,… tots aquests àmbits que estem dedicant ara ens estan fent créixer internament.
Moltes gràcies Núria per aquesta entrevista,i que demà us mengeu la Mona,que heu fet avui.

Tomàs,classe turista,de pas...

cuidar-vos molt.