CARTES AL DIRECTOR :"Música molesta a l'Eix Comercial de Lleida" ,al diari "Segre"

(Foto, MAGDALENA ALTISENT)

Amics i amigas.Siempre m'agrada donar un cop d'ull a les "Cartes al director" de la premsa. Ahir li vaig donar una ullada a les del "Segre" i em va cridar l'atenció una titulada "Música molesta l'Eix Comercial de Lleida" i signada per  on deia, "Sr. Director:Els qui vivim a l’Eix Comercial ja estem

Retall de premsa

acostumats a escoltar gent tocant música al carrer. Ho fan de forma legal perquè la Paeria els autoritza, i no em sembla malament, però en la meva opinió crec que s’hauria de regular una mica més i millor. Posaré com a exemple el meu cas, que és el de més veïns. Durant tot el matí tinc un acordionista tocant a sota de casa, des de les deu del matí fins a les dues del migdia. I a la tarda en ve un altre que comença a les cinc i no para fins a les vuit. És a dir, durant tota la jornada comercial. Us podeu imaginar que això és molt molest i més amb aquesta calor que t’obliga a obrir les finestres si no tens aire condicionat.
Crec que l’Ajuntament hauria de regular-ho i autoritzar, per exemple, un màxim de dues hores al mateix lloc al dia. L’Eix és molt llarg i es poden desplaçar. Us podeu imaginar que no estem parlant de llegendes de l’acordió, sinó de persones amb uns coneixements de l’instrument bastant limitats.
Demano, i crec que puc parlar en nom de molts veïns afectats de l’Eix, que la Paeria prengui nota si ho considera escaient i faci alguna cosa –i això no inclou fer venir la Urbana, que feina tenen amb coses més importants–, i, si pot ser, que sigui abans que tanquin per vacances".

 UN VEÍ DE L'EIX COMERCIAL

Que els sembla la carta, per a mi hi ha coses com "no estem parlant de llegendes de l'acordió" crec jo que no vindran músics de la Filarmònica de Viena. Si que estic d'acord amb que es poden anar canviant de lloc, que això és fàcil d'assignar. Ara bé, de sempre sóc un amant dels músics de carrer, ja que gràcies a ells ens amenitzen amb les seves músiques, i els ajudem una mica a viure.

Hi ha carrers en altres llocs, que semblen polígons industrials amb càrregues i descàrregues bé de matinada o carreres de cotxes que semblen el circuit de Montmeló.

Sempre he cregut que les escoles de musica perden ocasions cada dia que  

passa, que als alumnes més avançats fer-los formar quartets o quintets, és igual, i els dies de descans actuessin en els carrers de les seves poblacions o properes. S'alegraria la vida dels seus habitants i ells es incentivarien.
Però falta molta música, a hores d'ara fins i tot diners. Que les preguntin als botiguers de cada lloc. 

Tomàs, classe turista, de pas ... 

amb els músics de carrer.

--------------------------

PER A TOTS NOSALTRES I ELS MÚSICS DE CARRER. Un turista coreà passejava per Florència i va decidir unir-se a un grup de músics locals, el que va culminar en un bell recital.