dissabte, 26 de març de 2022

MOLLERUSSA : Al Magazín "LA MIRA", l'article " Un oasi pla " per Oriol Lleonart Padrell

Hola amics, amigues i gent del pla. Segur que per les vegades que ho indico, pensareu que no és creïble, però no menteixo.
Va per l'article molt interessant que ens
interessa a nosaltres -Mollerussa i el Pla d'Urgell- que passo a explicar-vos.
Periòdicament rebo el butlletí de LA MIRA (*)
que és un magazín digital que mira de explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem.
Aquest dijous 24 de març, en el seu contingut hi va una
crònica escrita per Oriol Lleonart Pradell amb el títol "Un oasi pla". On indica amb el titular, "De la revolució de l’aigua a la de la terra. Mollerussa és símbol de ciutat mitjana amb un ADN empresarial autòcton. Partint del no-res i plantant i collint en un camp fèrtil que va de la indústria agroalimentària a la tecnològica, sempre buscant el futur"
Començant la crònica,    "Fins al 1988, el Pla d’Urgell no existia, almenys com a
comarca. Les localitats del fahs Maxkiján, el Mascançà, tal com la zona era anomenada des que els musulmans encunyaren el topònim al segle XI, estaven repartides entre les comarques circumdants: la Noguera, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues. Enmig del que es coneixia com a clot del Dimoni —una plana desèrtica, àrida, esquerpa—, més d’un segle abans, els terrossos van trobar-hi la seva Nèmesi. Fruit de l’esforç i la sang de milers de persones,
el Far West va fer obrir els ulls a la resta de Catalunya.
Mig mil·lenni (el primer projecte és del segle XIV) després
de començar-ne el disseny, el 1862, el Canal d’Urgell (1) va transformar la vida, l’economia i el futur de les Terres de Ponent i, especialment, del Pla d’Urgell i de la seva gran
capital: Mollerussa. Ponent es convertia en el rebost de Catalunya i d’Europa. Però el canvi cromàtic, del terrós esquerdat al verd fèrtil, arribaria a tota la plana de Ponent i els seus fruits volarien i aterrarien a totes les taules. Si Moisès va fer arrecerar les aigües de la mar Roja per supervivència, el camí dels 

urgellencs va ser l’invers.
Del secà al regadiu
. D’El raïm de la ira (2) a la indústria de l’esperança. Això destil·len les paraules de Jordi Pujol, mollerussenc, tercera generació de la nissaga que el 1942 va fundar Prefabricats Pujol (3), que dirigeix. "A diferència de les comarques de la vora, el Canal va fixar molta gent al territori i va forjar caràcter. Comarques de secà com les Garrigues, la Segarra o l’Urgell van veure com molta gent marxava a Barcelona, hi feia la seva vida i no tornava. Els pobles van quedar despoblats i envellits. Però, al Pla d’Urgell, i més en concret, a Mollerussa, la gent anava maldant. Va arribar l’aigua, vam començar per la terra campa, després els fruiters i, poc o molt, la gent es podia
anar guanyant la vida", relata.
Els padrins de Pujol, Miquel Pujol i Mercè Gorné, van
engegar l’empresa gràcies a l’aigua. Ell admet que, "sense el Canal, no hauríem existit". L’aigua va ser el fet diferencial. També passa per Balaguer o per Lleida, per on el Segre davalla en direcció a Mequinensa, però,

segons Pujol, "al Pla d’Urgell l’aigua es va saber utilitzar bé". Miquel i Mercè, noguerencs, s’havien traslladat de ben petits a Mollerussa perquè els seus pares estaven treballant en la construcció del Canal, i, precisament, van fer néixer la indústria a partir de la construcció de tubs de formigó per fer arribar l’aigua al reg de les finques.
D’aquesta gènesi n’arribarien el mosaic, les biguetes i una empresa familiar que, més enllà d’haver-se estès a tot l’Estat espanyol i al Regne Unit, va emprendre un projecte social que va ser una petita revolució: la Ferrofet Catalana. Amb el pla, es va introduir centenars de dones al món laboral remunerat, en una època, finals dels anys noranta, en què, segons apunta Jordi Pujol, no hi eren per complet. I d’aquelles noces, aquests confits. El 46,8% de la plantilla de Pujol són dones, en un sector, el de la

construcció, en què la mitjana estatal és del 8%. Són els fruits dels anys i de la suor.
L’aigua donava sentit a la vida, l’omplia i n’era el motor. De fet, va impulsar el germen industrial a la comarca: la Forestal d’Urgell. Fundada el 1890, la societat produïa paper gràcies als salts d’aigua que tenia en propietat. Va ser una de les grans papereres del país en una època de sobrepoblació d’aquesta indústria. El fet que estigués instal·lada a Mollerussa va permetre que, al seu voltant, nasquessin petites empreses de serveis i tallers mecànics que li oferien serveis. Més enllà de l’ocupació laboral, la Forestal va prosseguir amb el creixement demogràfic que havia empès la transformació al regadiu i la indústria agroalimentària.
L’efecte crida va anar generant una cadena tròfica. Emprenedors locals, la majoria descendents de famílies treballadores i pageses amb recursos limitats, van posar en marxa negocis, la majoria dels quals nascuts després de la guerra, que, en molts casos, utilitzaven mà d’obra
de manera intensiva. Segons Jordi Pujol, “totes les empreses eren de capital mollerussenc, i a més, de gent que venia del no-res. Es va unir gent amb ganes d’emprendre, força de voluntat i ambició, dues coses de les quals abans n’hi havia més i eren més fàcils. A més, es comptava amb l’acompanyament social i del

consistori".
Per a les persones que vulguin llegir la crònica sensera, afegim l'enllaç: https://www.lamira.cat/histories/1806/un-oasi-pla?id_butlleti_enviar=206&utm_source=butlleti_article&utm_medium=email&utm_campaign=2022-03-24

És molt interessant aquest estudi històric i econòmic de la nostra zona, on la gent de ponent se sent protagonista i realçada pel progrés realitzat d'una forma callada i reeixida.

Tomàs, classe turista, de pas...
amb Mollerussa
,el seu teixit industrial i humà.

...........................................................
NOTES.

(1) https://www.mollerussa.cat/espai-cultural-dels-canals-durgell-3/

(2)  https://ca.wikipedia.org/wiki/El_ra%C3%AFm_de_la_ira

(3) https://www.prefabricatspujol.com/ca/

(*) https://www.lamira.cat 

========================= 

2 comentaris:

  1. Artículo muuy interesante. Gracias Tomás. Acabo de inscribirme en La Mira. Eso me permitirá estar en contacto con mi tierra desde el destierro francés. Eres un tipo sensacional como pocos. Felicitaciones y un cordial abrazo. NORBERT NIUBO ANDREU

    ResponElimina
  2. Gràcies, per l'article, interessant, Tomas. Bon dia,

    Faig un treball sobre el matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i amb tot l'àmbit lingüístic i vos agrairia que m'enviàsseu informació, per exemple, sobre la dona en la família, com a transmissora de la cultura i, àdhuc, en temes com el de les iniciatives.

    Atentament,

    Lluís Barberà i Guillem
    C/ Dr. Sabater Fornés, 16-2a
    46970 Alaquàs (l'Horta de València)
    flotant.43@gmail.com

    Sobre el treball, hi ha molta informació en la web Malandia (https://malandia.cat), a partir de les entrades d'abril del 2019 i, sobretot, des de les de juny del 2020.

    ResponElimina