dimecres, 31 de maig de 2017

"GENT DE PONENT ARREU DEL MON" Avui :Joel Guiu Felip a Vilnius (Lituania)

Joel Guiu Felip
Hola a tots. La secció que anomenem "Gent de Ponent arreu del mon" es obre amb l'entrevista a Joel Guiu Felip, que es troba a la capital de Lituània,Vilnius, des del passat 24 d'abril. És un jove amb els estudis de FP de grau superior, un de robòtica i un altre de telecomunicacions a La Salle de Mollerussa.
Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Lleida) l'any 1998,aquest jove que viu junt amb els pares i padrins. Com aficions té la electrònica,muntanyisme,l´ ordinador, la seva simpatia i el grand do de gents.
- En primer lloc Joel. Per què vas marxar a Vilnius (Lituània)?
- Hem van becar amb una beca (valgui’m la redundància) Erasmus+ per venir aquí a fer les pràctiques d'un dels meus dos cicles.
- En què consisteix la teva estància a Lituània ? 
- Visc amb un company de classe, vaig a la Vilnius Gediminas Technical University (VGTU) com a estudiant al taller a fer pràctiques amb un altre noi de Barcelona. 
- ¿Fins quan estaràs? 
- Encara hem quede fins finals de juny. 
- Que et va cridar més l’atenció en arribar a Lituània? 
- Els semàfors. Les llums canvien de color d'una manera
molt mes eficient que a casa. Es una tonteria però va ser la primera cosa que més hem va impactar. 
A part, els autobusos elèctrics que tenen aquesta gent, és una manera de transport públic molt neta i eficient. Tenen dos cables per damunt dels carrers i amb això els autobusos agafen la corrent per poder moure’s. Es molt bona idea perquè t'evita fer vies de tramvia i al mateix moment no afegeixes contaminació dins dels carrers. Una altra cosa a destacar es que tenen parcs, arbres i jardins per tot arreu, impacta veure tant verd dins d'una ciutat.
- I les seves costums , Joel ?
- Be, de costums, son tancats. Per ficar un exemple, quan vam arribar, ens va venir a buscar la nostra coordinadora aquí, la Rasa. Quan vam anar a donar-li dos petons com tenim per costum a casa, l'únic que ens vam trobar va ser una encaixada de mans. També van a dormir molt aviat, allà les 10, però també s'aixequen molt aviat. Cal tenir en compte que aquí a les 4 i mitja o les 5 ja s'hi veu.
- Parlant de gastronomia. Que tal ?
- En quant al menjar... un desastre. Sembla que tenen total desconeixement de les espècies, molts plats porten patata o altres elements per fer que condeixin més, val a dir que es bastant bona . Els plats tradicionals consisteixen en patata o un tipus de
crestes (empanadilles pels amics) farcides de carn i verdures. També a tots els restaurants que he estat (que la veritat han sigut molt pocs) hi fiquen llimona i menta a l'aigua. En cuand els beures d'aquí tampoc són molt per tirar coets, en resum, enlloro bastant els plats de casa. 

- Joel,la estada a Lituania.Ho podries fer a Espanya ?
- Segur que si, i segurament més fàcilment. Desgraciadament no hi ha molta feina del meu sector i costa trobar-te feina. Això es degut a que és un país poc desenvolupat industrialment, ja que les principals empreses es basen en el sector dels serveis o en l’informàtica pura. 
- Pel que fa a la joventut d'allà, en que es diverteixen?
- Hem faig la mateixa pregunta la veritat. No són gaire de sortir, a la nit no hi ha ningú al carrer i per ser la capital, les poques vegades que he anat a la discoteca no hi havia especialment molta gent. La veritat es que no tinc gaire clar que dir... Això si, el que no tenen de quedar amb a colla (com a casa, que intentem quedar sempre que es pot) ho compensen amb passejar per la nit amb la parella. De nit n’hi ha a tot arreu de parelles passejant. - Com veus a Espanya,i en particular Catalunya,des de la distància? 
- Espanya, per variar, la veig molt enrederida a com fan les coses aquí. Una de les grans virtuts d’aquesta gent és que són treballadors, molt treballadors. Encara tenen el xip de quan hi havia la URSS ocupant-los, són molt productius, potser inclús més que a Catalunya. 
- Curiositats?
- Una cosa que si que m’he fixat és que hi ha molts hipsters, sobretot joves de entre 20 i 30 anys, gent amb barba, americana, ulleres i barret, hem fa l’efecte que segueixen la moda de la ciutat de moda, Barcelona.
- La gent de Lituània com es comporta amb l'estranger ?
- Són molt educats. T’ajudaran sempre que podran. Es una cosa que podríem començar a adaptar nosaltres. També val a dir que no tenen gairebé gens d’immigració. La gran majoria d’estrangers són del mitjà orient, Iran, Turquia i la India.
- Deixaràs amics allà? 

- No, encara no he pogut fer amistat amb ningú d’aqui desgraciadament.
Vilnius Gediminas Technical University (VGTU)

- Que trobes més a faltar de casa? 

- Tenir un clima estable. Aquí et fa sol, als 5 minuts et neva i a l’estona et torna a fer sol. Hahaha, només bromejava, suposo que la família es el que mes trobo a faltar, i fer una estrella amb els amics. 
- Que consell donaria a les persones que pensen en anar per fer el Erasmus a Lituania? 
- Prepareu-vos per no entendre ni jota del que parlen o del que hi ha escrit. Els que han nascut als 90 i els del nou mil·lenni per norma general si saben parlar anglès (en més o menys mesura), però a partir d’aquí hi ha gent de tot. A partir de més o menys els 40 anys és més fàcil que parlin rus, polonès o bielorús que anglès.
- Per acabar Joel,que és per tú ser lleidatà ? 
- Abans que res, m’agradaria afegir un comentari: els de Lleida tenim sort de ser don som. El lloc de on venim ens prepara per qualsevol indret del món que ens podem trobar, ja sigui fred, humitat, calorós, plujós o el que un es pugui trobar. 
Ser de Lleida per mi significa ser un bon conciutadà, amable amb la gent, empàtic amb els problemes dels demès i altruista per qui ho necessiti. A part d’això, clarament, som indestructibles. Que som de Lleida, ndeu’!!
Gràcies amic Joel per la teva aportació a aquest bloc, que desitgem que persones com tu ens informin per altres en la teva situació o similars, ens donin llum per agafar els camins més adequats a la vida.  
Tomàs, classe turista, de pas...per Lituània amb Joel Guiu Felip.

2 comentaris:

  1. No puc ser molt imparcial .... però tinc molta sort de tenir un fill així d'únic. Per nosaltres es una experiència única que s'ha guanyat amb el seu esforç. Gràcies Tomàs per fer aquesta entrada. <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sonia el conec a ell, i a vosaltres; us ho merexeu.Una abraçada per al fill, pares i padris.Tomàs.

      Elimina